FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una planta silvestre, comprèn nombroses races de conreu i és pròpia dels penya-segats de les costes atlàntiques europees (Brassica oleracea). col aloma Col verda. col arrissada Col d'una raça de fulles un xic arrissades (Brassica oleracea var. sabauda). col bajana Col verda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, pròpia dels camps de conreu (Lithospermum arvense). mill gruà Herba de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles lanceolades, flors vistoses tubuloses, de primer purpúries i finalment blaves, agrupades en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc poblat d'arbres. Bosc de pins, d'alzines, d'avets. bosc alt Bosc d'arbres alts que es multipliquen sobretot per llavor. bosc baix Lloc poblat de mates espesses. bosc baix Bosc menut. bosc buit Bosc en què els arbres estan molt separats i permet el conreu o la pastura. bosc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encreuament de la menta d'aigua i la menta de bou, poc pilosa, de fulles amplament lanceolades i flors liloses, cultivada per a l'obtenció d'essència i per a fer-ne infusions, i sovint escapada de conreu (Mentha piperita). menta romana Cost². menta romana Menta pebrera. Licor preparat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tròpic i el cercle polar corresponent. zona tòrrida [o zona tropical] Zona intertropical. Àrea o regió caracteritzada pel seu clima, per un conreu, etc. La zona dels vents alisis. La zona del blat. zona d'ombra Àrea de la superfície terrestre, entre 100° i 140° des de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanques o roses força grosses, comú a les bardisses (Rosa canina). roser d'Alexandria Roser damasquí. roser d'hivern Roser silvestre. roser damasquí Roser originat per conreu, de fulles pubescents per sota, flors blanques, roses o vermelles, en corimbe, molt oloroses, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunament, vegetal no llenyós. Vegetal objecte de conreu. Plançó d'un planter, especialment els més joves. Planta amb arrel nua o amb grenya. Planta amb pa de terra o amb gassó. planta de les plomes Cortadèria. Plantada. Una bona planta d'oliveres. Vinya d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esforçar-se molt. Llaurar per primera vegada (una terra) per posar-la en conreu. Fer cessar la continuïtat (d'alguna cosa), interrompre-la. Rompre el silenci. Rompre l'encant. Rompre la monotonia de la seva existència. Rompre el dejuni. Rompre la unitat, l'harmonia. rompre els rengs Cessar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'involucre i disposats en estrella, que es fa en camps de conreu i vores de camins de les terres mediterrànies (Rhagadiolus stellatus). ungla de gat Mata de la família de les papilionàcies, espinosa, pilosa i glandulosa, de fulles trifoliolades, llevat de les superiors que són simples [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de terra fora poblat destinada al conreu. Un camp de blat. Conjunt de terres conreades que volten una població, una masia, etc. Hem sortit a donar una volta pels camps. camps a través Travessant llocs despoblats i fora de camí. Anar camps a través. Extensió [...]
